Qüestionari Sartre
Qui vulgui fer l'opció de Sartre haurà de contestar 5 de les següent preguntes:
(de forma breu i sintètica: 3-5 línies cada resposta).
1.- Què intenta resoldre una psicologia fenomenològica?
Pàgina 5:
2.- Per què és insuficient el plantejament de la psicologia científica?
Pàgina 7:
3.- Per què el psicòleg, afirma Sartre, no té una concepció de l'ésser humà?
Pàgina 10:
4.- Quin és el tractament de les emocions que fa el psicòleg?
Pàgina 12:
5.- Quin és el plantejament que fa la fenomenologia?
Pàgina 13:
6.- Què cal fer per fundar una psicologia fenomenològica?
Pàgina 16:
7.- Què ens ensenya l'emoció sobre l'ésser humà?
Pàgina 18:
8.- Per què els fets fisiològics no són el centre d'una psicologia fenomenològica?
No hi haurà fragment del text.
S'haurà de redactar una breu reflexió (10 línies) sobre: En quina mesura les emocions poden determinar la realitat humana?
(de forma breu i sintètica: 3-5 línies cada resposta).
1.- Què intenta resoldre una psicologia fenomenològica?
Pàgina 5:
2.- Per què és insuficient el plantejament de la psicologia científica?
Pàgina 7:
3.- Per què el psicòleg, afirma Sartre, no té una concepció de l'ésser humà?
Pàgina 10:
4.- Quin és el tractament de les emocions que fa el psicòleg?
Pàgina 12:
5.- Quin és el plantejament que fa la fenomenologia?
Pàgina 13:
6.- Què cal fer per fundar una psicologia fenomenològica?
Pàgina 16:
7.- Què ens ensenya l'emoció sobre l'ésser humà?
Pàgina 18:
8.- Per què els fets fisiològics no són el centre d'una psicologia fenomenològica?
No hi haurà fragment del text.
S'haurà de redactar una breu reflexió (10 línies) sobre: En quina mesura les emocions poden determinar la realitat humana?
1.- Jean-Paul Sartre proposa un enfocament fenomenològic de la psicologia, és a dir una aproximació fenomenològica de la consciència. En el text (la introducció al seu Esbós d'una teoria de les emocions) es centra en l'emoció per intentar resoldre les insuficiències de la psicologia clàssica (la psicologia científica, orientada als fets) i la psicoanàlisi (la teoria freudiana entorn a l'inconscient).
ResponElimina7.- L'autor afirma que l'emoció ens ensenya que l'ésser humà "es capaç de commoure's", és a dir, que aquesta és una de les característiques fonamentals de la persona, Més enllà de l'element que causa l'emoció, o de les alteracions que es donen en l'individu, l'emoció ens descobreix que és una estructura fonamental de la consciència. I per això només podem entendre l'ésser humà des de la seva possibilitat emotiva.
ResponElimina4.- El psicòleg convencional tracta l'emoció com un accident. Admet que l'ésser humà té emocions perquè l'experiència li ho ensenya, però no té cap manera de relacionar-les amb els fenòmens clàssics de la ment (memòria, percepció,...). Aïlla les emocions de la consciència, descriu les situacions emotives o els objectes de l'emoció, i analitza les emocions en els subjecte considerats patològics. Sense poder explicar la vinculació amb la psicologia humana.
ResponElimina3.- El psicòleg clàssic no té una concepció de l'ésser humà perquè atén només als fets. Té una noció de l'individu totalment empírica. Amb la seva voluntat d'objectivitat, no reconeix la seva pròpia experiència com a ésser humà (només finalment a través de l'observació de la seva similitud amb altres). Coherentment amb el mètode científic, limitat als fets de l'experiència, defuig d'una comprensió de la realitat humana.
ResponElimina8.- Per a Sartre la realitat humana només es pot comprendre en la mesura que som capaços de donar sentit a allò que l'afecta. Els fets fisiològics, presos aïlladament, no tenen cap significació en ells mateixos, i necessiten ser interpretats. Els fets són, això és tot: succeeixen. Però per a l'ésser humà el que ocorre ha de tenir significat, que és donat per la consciència. L'acceleració del batec del cor, o la sudoració que ens afecta en determinades situacions, no té a veure tan sols amb la fisiologia sinó amb la nostra capacitat de commoure'ns.
ResponElimina